Les branques Molar orfes

Hi ha dos branques especialment difícils de situar a l’arbre familiar. Són la branca de l’Isidre Molar i Rams, un nen acollit a l’orfenat de Reus i de l’Evarist Molar i Curto, un infant que cresqué a l’orfenat de Plaséncia a Càceres. En tots dos casos hi ha hagut descendència. L’Isidre tingué dos nens, en Delio i l’Isidre. Ells tenen fills i nets. L’Evarist tingué un sol fill, en José Maria que també té fills. En el primer cas tots viuen a Tarragona. En el segon a Aleaejos, un poble de Valladolid.Els dos casos tenen força coincidències que fan pensar si els dos nois orfes no són germans. Varen néixer a primers de segle. Són d’una edat semblant. Se’ls abandonà relativament donat que a tots dos se’ls procurà un tutor i se’ls dotà esplèndidament. El tutor de l’Isidre fou el propi Arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Tomàs Costa. Mai volgué dir a l’Isidre qui era el seu pare al·legant que estava sota secret de confessió. De totes maneres si que li assegurà que era una persona principal, ben situada, i que el cognom que portava corresponia al de la família per exprés desig del pare.El nen de Càceres també tingué una tutora, una senyora en aquest cas, que feia d’enllaç amb el pare del xicot i estava encarregada d’avisar-lo si li faltava quelcom. Tot i que des de la seva jubilació va buscar amb insistència el seus progenitors morí sense saber-ne el nom.