Els fills de les dones

Els fills de N’Àngela Molar i en Jeroni Banyes són els que donen continuitat a la família. L’hereu del matrimoni fou Jeroni Tou. El seu fill, en Joan, continua la branca principal, però un altre fill, en Sixt, és cap del segon casal Molar a Celrà, avui dia extingit en el sentit que ja cap nen porta ja el cognom. Aquesta segona branca, que comentarem més endavant sota l’epígraf de “la branca d’en Sixt” ha donat origen a diverses subbranques a Girona i Mataró.Fill d’en Joan fou un altre Sixt, com l’oncle, i el d’aquest en Francesc. Sembla que va ser un home important. Va comprar una nova masia a Celrà, popularment coneguda com Can Nisos, avui dia partida literalment per la meitat, propietat com és de dues branques Molar diferents. A més sabem que va donar molts diners per arreglar la teulada de l’església de Sant Feliu i que casà amb una noia d’una altra família benestant de Palagret, els Taverner. Ell mateix era fill d’una Colom i Guinart, filla d’una nissaga tan antiga com els propis Molar a Celrà. Les cases pairals de totes aquestes famílies es poden veure encara avui a la vall de Palagret. Dissortadament hi ha un projecte urbanístic que pesa com una llosa sobre aquell entorn. Fins en la mort feu en Francesc ostentació de fortuna. L’enterro costa com “de set capellans”, una despesa que no tothom podia fer en aquells temps.Fill d’en Francesc és en Dionisi, lligam patriarcal comú de tots els Molar que encara conservem aquest nom arreu de Catalunya. En “Nisos” donà nom a la casa i a la prole que en ella nasqué, molta i variada. Així són fills d’en Nisos el seu hereu, en Joan, però també en Pere i en Sixt. L’hereu d’en Joan fou el seu fill Feliu. Aquí tornen ha brotar dues noves branques ben vitals. A més del noi gran, Narcís, han tingut descendència els seus germans Jaume i Joan. Amb en Narcís ja anem aproximant-nos al final. Gaudí d’una existència llarga, morí el 1971 als 83 anys i deixà tres filles i un fill, en Martí, l’actual patriarca Molar de totes les branques de Celrà. En Martí, com les seves germanes Maria, Enriqueta i Carme, són avis d’una nombrosa prole de nets i, fins i tot algun besnét, com en Jordi. Alguns viuen fora les comarques gironines, a Terrassa i Manresa, però també n’hi ha que han restat a Celrà o a Girona.