La successió femenina

Els Molar de Celrà han conservat el seu cognom gràcies a un parell de successions femenines: na Caterina MolarEn Rafel, només tenia filles del seu matrimoni. En una decisió no gaire habitual, però possible a l’època decidí casar la seva filla amb un pubill. Així podia preservar el cognom Molar i assegurar-ne la continuïtat. És una nova prova de poder econòmic i prestigi social. En els llibres parroquials hi consta el casament de na Caterina Molar, filla gran d’en Rafel i germana d’en Jaume, amb en Narcís Prat, anomenat ja en les actes de bateig dels fills de la parella “dels Molar”. En Narcís, un cabaler de la família Prat, s’avingué a perdre el cognom. Era aquest un pacte comú amb el que es preservava un nom. Bo per el jove sense altre futur que treballar les terres del seu germà gran i convertir-se, com tant d’altres, en un oncle conco. Accedia, el pubill, a un status superior al maridar una pubilla per donar descendència al casal de la dona.I el cas fou que aquest fet succeí dues vegades en dues generacions consecutives perquè els Molar-Prat hagueren de tornar a forçar una nova successió femenina. Aquesta vegada fou la filla gran de Caterina, Àngela, qui maridà Jeroni Banyes. Era fill d’una nissaga de pagesos de Celrà, i potser de Sant Martí Vell, on hi havia una altra casa Banyes. Les restes del casal dels Banyes encara es conserven a Palagret. Cal encara, però, documentar aquesta successió i assegurar que les dues Àngels siguin la mateixa persona. Tot sembla indicar que si. El cognom Banyes dins la nissaga Molar tardà més a desaparèixer. Els fills de la parella ostenten indistintament els dos noms en alguns documents. Finalment però fou Molar el que s’imposà. Avui dia no hi queda cap Banyes a Celrà ni a cap altre poble de Girona.