La branca d'en Pere Molar i Calvó

Estem davant una branca esponerosa. En Pere era el cinquè fill d’en d’en Dionisi. Casat l’any 1860 amb la Francesca Grau, de Sant Joan de Mollet, vora el Ter, només li coneixem un fill, en Bonaventura. Ell, al seu torn en tingué quatre: Pere, Salvador, Joan i Ernest. Tots marxaren, per diverses raons de Celrà. El gran anà a Barcelona i fou pare de dos nois, l’Antoni i l’Alfons. L’Antoni muntà un estanc que encara avui dia regenta el seu fill. L’Alfons fou fuster al Poble Nou. Te dues filles, una d’elles casada a Santander. El segon fill d’en Bonaventura, en Salvador, després d’una vida molt agitada morí a Barcelona, sense descendència ben coneguda, tot i que sembla deixà una filla que viu a França. El tercer, en Joan, entrà a treballar a la RENFE i finí els seus dies a Badalona, on viu encara el seu fill únic i els seus tres nets, entre ells qui això escriu. El quart, l’Ernest, seguí els seus germans a la Barcelona i feu sort. Arribà a secretari de l’alcaldia de la ciutat comtal. Es casà dues vegades. Allà viuen encara els seus descendents, tres nois i molts nets i netes, entre elles la Maria Jesús.