Els Molar de Llers

La primera cita d’un Molar a Llers és la del Miró que habita el mas l’any 1071. El fet que no hi consti el cognom, que potser encara no tenia, i que el mas aparegui com a rònec vint anys després, ens fa dubtar d’anomenar-lo primer Molar documentat a Llers. Si que ho és, en canvi, Pere de Molar. Aquest home apareix citat el 28 de gener de 1254 en un document de l’arxiu diocesà de Girona en que Cerdana, abadessa de Sant Feliu de Cadins, firma a Pere de Molar, del vilar de Sant Quirze [d’Olmells], parròquia de Llers, el mas que té pel referit monestir, a tasca, braçatge i diverses prestacions que s’enumeren, per 30 sous barcelonins. Així doncs, el mas Molar és una possessió d’aquest monestir empordanès, situat prop del poble de Cabanes i traslladat segles més tard a la ciutat de Girona, del que avui només en resta una gran sala gòtica annexa a una masia. No hi constància escrita ni cap prova documental del fet de l’anada amb el rei Jaume I a la conquesta de Mallorca, per part d’un suposat Jaume de Molar, ni tan sols de l’existència d’en Jaume Molar. De totes maneres és cert que en l’expedició del conqueridor a les Balears hi prengueren part nobles empordanesos, acompanyats per cavallers vinguts de tot arreu. És el cas del Comte Hug IV d’Empúries, del vescomte Dalmau II de Rocabertí, que morí en la lluita, o del propi Arnau, senyor de Llers. Se sap que amb el vescomte hi anaven 170 cavallers. Possiblement el senyor del mas Molar, i el mas mateix, fossin un dels onze castlans de Llers. Si fora així, després de la conquesta vingueren les recompenses i potser als Molar els tocà alguna cosa.El que sembla cert és que els primitius Molar de Llers pertanyien a una família acomodada, de pagesos benestants. Possiblement fos un més de l’estol de castlans que, des dels seus masos fortificats, vetllaven les fronteres del comtat de Besalú. Aquesta avinentesa te moltes possibilitats de ser certa en un poble amb la història de Llers. Cal saber que la vila empordanesa era en aquells temps una vila important. Estratègicament situada en l’encreuament dels camins entre Girona, Perpinyà, Castelló d’Empúries i Besalú. També era límit del Comtat de Besalú amb les terres de Figueres, en mans del rei; les de Peralada, senyoriu recent dels Rocabertí i les d’Empúries. No ha d’estranyar doncs que comptes amb un gran nombre de castells, torres i cases fortes dins el seu terme, una dotzena en concret, moltes de les quals s’han conservat. Això implicava una fornida representació d’homes d’armes i castlans. Bé podria ser que el mas Molar en fos un. Possiblement una torre de defensa fronterera, amb un habitacle al costat, situada en una petita elevació dominant el Rissec. L’actual masia, bastida al segle XV, només conservaria la situació enlairada d’aquest caràcter militar.El cronista local continua explicant com els Molar passaren, des del servei dels seus senyors feudals de Llers, a formar part de les hosts del comte de Barcelona. L’any 1275 hi hagué a tot Catalunya, una revolta dels nobles contra del rei Jaume I. El seu fill l’infant Jaume anà contra els revoltats del nord, Jofre III de Rocabertí i Hug V d’Empúries, però fou derrotat. El propi rei acudí en auxili de l’infant. Els revoltats, atrapats, optaren per la rendició i el monarca els perdonà. En l’exèrcit del vescomte hi lluitaven els Molar que, des d’aquella data, passaren a servir en les files de l’exèrcit reial.El següent Molar de Llers de qui tenim notícia escrita és Joan de Molar. Aquest ric hisendat, apareix citat diverses vegades en documents de l’época. Era, a més, sagristà, domer i notari de Maçanet de Cabrenys i de Tapís i, com a tal, signa un document el 25 d’agost de 1326. Fou també procurador del monestir de Sant Daniel de Girona a partir del 2 gener 1330. Així mateix sabem que fou ell qui, l’any 1337, dota un benefici a l’altar del Corpus, o de Sant Antoni, de la parroquial de Llers. Aquest benefici fou molt important per la família, ja que permeté donar sortida digna a fills segons i tercers, que, essent ordenats sacerdots, trobaren en aquest benefici un mitjà de vida al mateix poble.El primer a disfrutar de les rendes del benefici instituït pel seu oncle, fou Bernat de Molar, nebot seu, el 23 octubre de 1346.Sembla que Berenguer Molar continuà la tradició notarial del seu avantpassat, donat que el 31 de juliol de 1351 apareix com a notari de Llers donant fe de la professió de Cecilia, esposa de Bernat Girona, de Llers, enfranquida per Guillem d’Hortal, com a dona pròpia del monestir de Cadins.Possiblement aquest mateix Berenguer és qui està pres a Bàscara per ordre de Pere de Canadal, tutor del vescomte Dalmau de Rocabertí i de Bernat de Montpalau, veguer del vescomtat, pel novembre de1346.A partir d’aquesta data dels Molar de Llers res no en sabem fins a inicis del segle XVII. L’arxiu familiar, abundant en documentació, fou traslladat per Aresi Molar pels volts de l’any 1925 a la casa que tenia dins del poble quan abandonà el mas Molar. No deixaren a la masia res de valor. Això feu que, en fer explosió l’any 1938 l’església de Llers, convertida en improvisat polvorí durant la guerra civil, es perdessin tots els papers d’aquesta branca familiar. De fet l’ona expansiva va ensorrar tot el casc urbà del poble vell.Per aquesta raó només coneixem el nom dels amos de la casa: Andreu, maria Anna, Pere, Jaume, tal i com apareixen a l’arbre familiar. Menció a part ens mereix la figura del fill de l’Antoni, en Baltasar (1847-1925). Fou el darrer senyor pairal de la nissaga, hereu de les extenses propietats de la família que, a més de mas i la casa de Llers, posseïa terres a Figueres i altres indrets de l’Empordà. Sembla que fou un veritable prohom regional. Carlí, es dedicà sense sort a la política. Catòlic convençut gaudí de l’amistat del bisbe de Girona. Fou el darrer Molar que habità el mas, la marxa del qual cuidava personalment. També feu bastir el casino de Maçanet de Cabrenys on es pot veure, encara, el seu nom a la façana.El seu fill Aresi Molar abandonà la masia i anà a viure al poble. Nascut probablement al 1880, li tocà viure els anys tèrbols de finals del segle XIX i inicis del XX. Abandonà Catalunya el 1939, establint-se a França. Allà viuen encara, a Sant Llorenç de Cerdans, el seu fill Robert Molar i la seva neta Margarida. Assistirem doncs, en els nostres dies, a la desaparició del tronc del cognom que va nèixer a Lers, fa 800 anys.