El mas molar de Llers

La masia Molar de Llers és una casa de pagès, dissortadament avui quasi enrunada. Està situada a uns tres quilòmetres al SW del casc urbà del poblet empordanès de Llers, prop de l’ermita romànica de Sant Quirze dels Olmells. Segons la tradició històrica local, recollida per un cronista municipal, la casa i les terres foren donades a Jaume Molar, el primer referent de la nissaga pel rei Jaume I arrel de la seva participació en la conquesta de Mallorca l’any 1229. Aquesta és una llegenda romàntica, típica del segle XIX. La realitat històrica és que aquest mas apareix documentat per primer cop el 20 de setembre de l’any 1071 en un pergamí de l’arxiu diocesà de Girona. El document és una donació per causa de núpcies que Guillem Odó i la seva mare Guisla fan a Guisla, filla d'Arnau de Vilademuls i d'Amaltrudis, de tot l'alou que tenen al comtat de Besalú, al terme de la parròquia de Santa Maria de Vilanant (Ville Abundantis) consistent en el soler on habiten els atorgants, els masos de Rusdereda, de Torredella on habita Odó, de Freixaneda on habita Miró, i del mas Molar, on habita un altre Miró.Ignorem si a aquest Miró, que habita el mas Molar de Llers, l’anomenàven Miró Molar. No n’hi ha constància.Aquest mas apareix de nou a l’arxiu Carlemany el 13 d’abril de l’any 1075, en el testament de Ramon Adalbert, en el que llega a la seva esposa, Ermengarda, les possessions que té a Sant Esteve de Manibulo (Avinyonet), Vilanant, Vilafant i Llers. Entre elles cita expressament el mas rònec del Molar, i el seu desig que, morta la dona, passi al domini del monestir de Santa Maria de Vilabertran.El terme rònec aplicat al Mas Molar de Llers ens convida a pensar en la mort de Miró sense descendència, donat que, normalment es refereix a un mas deshabitat o abandonat.De nou surt el terme Molar aplicat a terres de Llers en la definició que fa el 13 de novembre de 1098 Bernat Arnau, per petició del monestir de Santa Maria de Vilabertran, de les possessions que el seu oncle, Bernat Pere, havia llegat a aquesta església. Entre elles cita l'alou del Molar, des de l'Estrada en avall, fins a Llers, a l’indret de Valls.Un alou és, en principi, una possessió de la qual hom té el domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal. És a dir, una terra lliure de senyor, per la possessió de la qual no cal pagar cap renda a ningú. De tota manera, a finals del segle XI, el terme jurídic ja estava força pervertit i ens inclinem a pensar en que la paraula alou significa només finca, un lot de terra concret: l’alou Molar de Llers.Darrerament s’han publicat a la premsa local i de l’Empordà diferents informacions que citen el Mas Molar de Llers com a candidat per acollir el futur centre d’informació del paratge de la Garriga de l’Empordà. Els ajuntaments de Llers, Avinyonet i Vilanant han demanat a la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya que comprin la masia per fer-ho possible. Aquesta finca està amenaçada, ja que temps enrere s’hi havia d’obrir una pedrera, precisament per aprofitar la pedra que donà orígen al nom. El projecte es va aturar per la pressió popular i, fins i tot, es va crear una plataforma ciutadana. El propietari del mas Molar, Robert, que viu a França, té intenció de desfer-se’n.