arbre genealògic de Joan Molar

Aquí teniu l'arbre genealògic complert, no només dels Molar, d'en Joan Molar

L'arbre Molar ha crescut. Cerqueu els vostres avant-passats.

The Molar's tree has growing! Find your antecesors.

El árbol Molar ha crecido! Busca tus antepasados!

L'arbre Molar plus gran encore! Cherchez votre ancestres.

L'arbre Molar

Les branques Molar orfes

Hi ha dos branques especialment difícils de situar a l’arbre familiar. Són la branca de l’Isidre Molar i Rams, un nen acollit a l’orfenat de Reus i de l’Evarist Molar i Curto, un infant que cresqué a l’orfenat de Plaséncia a Càceres. En tots dos casos hi ha hagut descendència. L’Isidre tingué dos nens, en Delio i l’Isidre. Ells tenen fills i nets. L’Evarist tingué un sol fill, en José Maria que també té fills. En el primer cas tots viuen a Tarragona. En el segon a Aleaejos, un poble de Valladolid.Els dos casos tenen força coincidències que fan pensar si els dos nois orfes no són germans. Varen néixer a primers de segle. Són d’una edat semblant. Se’ls abandonà relativament donat que a tots dos se’ls procurà un tutor i se’ls dotà esplèndidament. El tutor de l’Isidre fou el propi Arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Tomàs Costa. Mai volgué dir a l’Isidre qui era el seu pare al·legant que estava sota secret de confessió. De totes maneres si que li assegurà que era una persona principal, ben situada, i que el cognom que portava corresponia al de la família per exprés desig del pare.El nen de Càceres també tingué una tutora, una senyora en aquest cas, que feia d’enllaç amb el pare del xicot i estava encarregada d’avisar-lo si li faltava quelcom. Tot i que des de la seva jubilació va buscar amb insistència el seus progenitors morí sense saber-ne el nom.

Els Molar fora de d'Espanya

Les branques Molar a l’estranger. Hi ha gent anomenada Molar a França, a Itàlia, als Estats Units d’Amèrica i a Mèxic. No sabem quantes d’aquestes persones tenen alguna relació amb nosaltres però podría haver-hi un lligam. Vegem-ne alguns exemples. L’Antoni Molar, fill de Joan i germà de Bernardí, de qui ja hem dit alguna cosa, era oficial de les tropes espanyoles de Carles V a Itàlia, en concret a Sardenya. D’ell, a Celrà, no se’n sap res més. No fora estrany que hagués mort a Sardenya. Ni tampoc ho fora gens que s’hi hagués casat i tingut fills. L’illa era molt pobre, La emigració important. De Sardenya en marxà molta gent al llarg dels segles XVIII i XIX. Posats a emigrar el més lògic és fer-ho cap a la capital de l’estat i encara més si aquesta ciutat és una urbs industrial i prometedora com Torí, la capital del regne del Piamont-Sardenya durant els segles XVII-XVIII i XIX. Hi ha una família Molar a Torí, i una altra en un poblet dels voltants, encara en els nostres dies. Ho sabem per l’amable carta d’una descendent d’aquests Molar italians que ara viu a la Provença francesa, la Srta. Francine Molar.La història de la seva família és encara més sorprenent. Els Molar de la Provença, que viuen a Cavaillon, són descendents d’una parella de Torí que, amb bona part de la família Molar piamontesa, s’embarcaren al port de Génova amb destí a Amèrica. Un matrimoni, però, marejat i fart del primer tram del viatge desistí i abandonà al tocar el primer port, Marsella, establint-se al migdia francès. Els altres continuaren viatge al nou món.Heus aquí com, de cop, lliguem els Molar d’Itàlia, amb els de França i els d’Estats Units. No descartem però, que, al llarg dels segles altres cabalers de diverses branques catalanes i italianes haguessin anat a Mèxic, la florida, Texas i altres llocs.

La branca d'en Sixt Molar i Pri

Tots els Molar de Celrà, que no formen part del tronc principal ni de les seves branques són d’aquesta altra. De fet és una altra ramificació en camí d’esgotar-se. En Sixt, nascut l’any 1688, era germà d’en Joan Molar i Pri i fill d’en Jeroni. El seu fill fou en Jaume Molar i Petit i el seu net en Pere Molar i Vilert. El fill d’aquest, anomenat Jaume Molar i Reixach és el primer de qui tenen notícia els seus descendents de Celrà. Fou aquest Jaume el pare dels caps de les tres subbranques que actualment coneixem: la d’en Teòfil, la de la Catalina i la de la Maria. Les filles, nets i netes d’en Teòfil, entre ells en Rosend Sastre Molar i la seva filla Núria, viuen encara a Celrà. La neta de la Catalina, ja molt gran i els seus besnéts i besnétes, la família Rosdevall, viu a Girona. Els de la Maria, la família Tió, viuen a Mataró.

La branca d'en Pere Molar i Calvó

Estem davant una branca esponerosa. En Pere era el cinquè fill d’en d’en Dionisi. Casat l’any 1860 amb la Francesca Grau, de Sant Joan de Mollet, vora el Ter, només li coneixem un fill, en Bonaventura. Ell, al seu torn en tingué quatre: Pere, Salvador, Joan i Ernest. Tots marxaren, per diverses raons de Celrà. El gran anà a Barcelona i fou pare de dos nois, l’Antoni i l’Alfons. L’Antoni muntà un estanc que encara avui dia regenta el seu fill. L’Alfons fou fuster al Poble Nou. Te dues filles, una d’elles casada a Santander. El segon fill d’en Bonaventura, en Salvador, després d’una vida molt agitada morí a Barcelona, sense descendència ben coneguda, tot i que sembla deixà una filla que viu a França. El tercer, en Joan, entrà a treballar a la RENFE i finí els seus dies a Badalona, on viu encara el seu fill únic i els seus tres nets, entre ells qui això escriu. El quart, l’Ernest, seguí els seus germans a la Barcelona i feu sort. Arribà a secretari de l’alcaldia de la ciutat comtal. Es casà dues vegades. Allà viuen encara els seus descendents, tres nois i molts nets i netes, entre elles la Maria Jesús.